Traducció no oficial gentilesa de Google

PATRIMONI CULTURAL

Martorell pot presumir d’un patrimoni cultural extens i divers. N’és una mostra visible per al visitant els esgrafiats que embelleixen moltes façanes de les cases de La Vila. Aquesta tècnica de decoració és un dels trets característics del centre històric de Martorell.

El patrimoni martorellenc gaudeix d’un ampli elenc de figures festives, entre bestiari, gegants i capgrossos.

És destacable el ball de La Quadrilla, d’origen incert, però que estaria inspirat en els balls de saló del segle XVIII. D’altres danses pròpies de Martorell són la Polca dels gegants la Velleta i el Diable que està recollida per Joan Amades, el Valset i el Ball Nou de l’Esbart Dansaire.

En l’àmbit gastronòmic, hi ha quatre menges pròpies: el pollastre amb raïm, que està relacionat amb els orígens i la tradició vitivinícola de Martorell, la xocolata caputxina, que prové de l’època en què els caputxins vivien a l’antic Convent dels Caputxins, l’actual Museu Municipal Vicenç Ros, la coca del Tíscar i les galetes del Pont del Diable.

Tan visible i característic de Martorell com els esgrafiats és el Pont del Diable i l’arc romà, vestigi del pas de la Via Augusta, que certifiquen la vila com encreuament de camins i porta d’entrada a Barcelona. Prova de la importància del pont és la llegenda que l’envolta de la Velleta, el gat i el Diable.

PONT DEL DIABLE

És una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viària romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l’Anoia. Està situat a l’entrada del Congost del Llobregat just després de la confluència amb el riu Anoia.

Va ser construït vers l’any 10 a. C. per les legions romanes III (Macedònica), VI (Victrix) i X (Gèmina), segons indiquen les marques identificades en alguns carreus, en el moment en que es va dur a terme la nova estructuració de la Via Augusta com a conseqüència de la fundació de la ColoniaIulia Augusta Paterna FaventiaBarcino (Barcelona), a finals del segle I a. C. L’arc és el testimoni més important d’aquesta època que s’ha conservat fins avui dia.

S’ignora la data de destrucció del pont romà però sabem del cert que el 1283 s’iniciarà el procés de construcció d’un nou pont d’estil gòtic amb una fesomia similar a l’actual. La reconstrucció del pont, també anomenat de Sant Bartomeu per la capella romànica que tenia al costat o pont de pedra, va serunaobra de gran importància i amb aquesta finalitat, es van fer recaptes i s’imposaren tributs durant molts anys.

El procés de transformació de la xarxa viària, sobretot a partir del segle XVIII, va propiciar nombroses intervencions sobre l’obra del pont i en el seu entorn, com la construcció de la caserna de cavalleria.

L’any 1939 el pont va ser volat per l’exèrcit republicà en retirada a les acaballes de la Guerra Civil. El 1961 es van iniciar els treballs de reconstrucció de l’arcada gòtica central. L’enderroc de les cases adossades al cappont de Martorell va posar al descobert restes del parament romà.

SANT BARTOMEU

L’enderroc de l’antic escorxador municipal (1990), va permetre localitzar les restes de la capella de Sant Bartomeu.

Desconeixem la data de construcció de l’església que trobem documentada per primera vegada en 1208 i l’excavació arqueològica realitzada no va proporcionar dades per establir la seva fundació. A mitjan del segle XV rebia delmes i primícies de diverses finques situades als termes de Martorell i d’Esparreguera i posseïa sis masos i diverses cases al nucli urbà de Martorell a més dels censos de quatre abeuradors i d’un safareig. Va ser representada a diversos gravats dels segles XVII a XIX, que donen una visió parcial de l’edifici, format per una nau amb la capçalera rectangular amb el capcer coronat amb un campanar de cadireta. Al costat nord s’hi adossaria una petita sagristia i el conjunt estaria encerclat per una tanca que delimitaria l’espai de la sagrera. Els vestigis conservats permeten intuir que l’edifici havia estat aixecat amb una fàbrica molt pobre i deficient, que ja en 1504 presentava patologies importants. És per aixó que la nau es va reforçar amb l’afegitó de 4 contraforts. En trobar-se a tocar de l’estrep del pont del diable, l’edifici es va convertir en un lloc estratègic en el decurs dels diferents que van tenir lloc durant el primer terç del segle XIX. Durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1814, l’edifici va ser utilitzat com a paller, en 1819 va reintegrar-se el culte, en 1821 va ser saquejada, en 1830 va ser restaurada i en 1835 va ser novament destruïda durant la Primera Guerra Carlina i ja no es tornar a rehabilitar. En 1856 el bisbat va cedir els terrenys que ocupava a l’Ajuntament de Martorell que va construir a sobre l’escorxador municipal en 1870 que va ser enderrocat l’any 1990. Llavors es van dur a terme 3 campanyes d’excavació els anys 1990, 1991 i 1992 que han permès documentar i posar en valor les restes de l’edifici, que avui es poden veure encerclades per una zona verda i un parc infantil.

A la necròpolis situada al voltant, coneguda popularment amb el nom de cementiri dels pobres es van enterrar entre d’altres les víctimes de la Guerra de Successió (1705-1714) i les de la Guerra del Francès (1808-1814).

Nau i part de la capçalera de l’església que es conserva fins a l’alçària màxima d’1 m. Edifici de petites dimensions molt arrasat, de planta rectangular amb la capçalera no diferenciada a l’exterior. Presenta una fàbrica molt heterogènia, fruit de moltes reparacions, que combina panys de maçoneria molt barroera amb panys de tàpia, que recolzen sobre un sòcol de carreuat petit de pedres vermelloses. Amida uns 5,3 m d’amplària per 14,5 m de llargària, aproximadament i una alçària màxima d’1 m a la nau. La capçalera es troba molt arrasada, probablement per les esllavissades de la riba del Llobregat produïdes per les riuades. Està orientada d’est a oest, amb l’espai presbiterià situat a ponent. La nau va ser reforçada amb 4 contraforts, situats per parells a banda i banda. Actualment hom pot veure a l’interior el darrer paviment que va tenir l’edifici, format per grans lloses i cairons. Les excavacions arqueològiques realitzades al voltant de l’edifici han permès localitzar part de la necròpolis que hi havia a la sagrera i algunes parets d’època medieval.

La capella va ser destruïda en 1835 i en 1870 s’hi va construir a sobre l’escorxador municipal que va ser enderrocat l’any 1990 com la resta de cases que hi havia al seu costat a la riba del Llobregat.

CAL NICOLAU

És un gran edifici neoclàssic aixecat el 1834 per Antoni Nicolau, exportador de vins. Consta de tres plantes i golfes sota un ràfec amb dos portals de punt rodó, dos d’adovellats i dos més de petits als costats, amb tarja de ventall.Al pati de l’entrada principal té sis grans columnes toscanes adossades i una reixa amb la inscripció “AÑ 1834”, any de la seva construcció. L’interior guarda un important conjunt de pintura mural d’estil imperi, del segle XIX.

La tradició identifica una de les cambres com “la cambra de la reina”, en referència ales estades d’Isabel II a Martorell en algun dels seus desplaçaments.

El fill del constructor, Josep Antoni Nicolau i Bujons, fou un amant de la pintura, col·leccionista de pintura italiana del barroc, i va reunir obres de pintura antiga i contemporània dels millors pintors del moment a les seves cases de Martorell i Barcelona.

Actualment acull l’Escola Municipal de Música.

EL PROGRÉS

El cafè del Progrés, inaugurat el 1928, va ser projectat per Josep Ros i Ros dins les línees clàssiques del noucentisme que l’arquitecte havia anant adoptant. La façana principal i la posterior tenen el coronament curvilini i tres portals semicirculars separats per pilastres decoratives estriades amb capitells jònics.

Al centre hi ha un gran oval amb el nom El Progrés envoltat d’una decoració de garlandes.

A les façanes laterals, un seguit d’arcs s’enllacen emmarcant les finestres. A l’any 1931 s’inaugura el teatre amb dues plantes i un gran escenari.

A la planta baixa, llotges de fusta ventrudes amb motllures el·líptiques decorades envolten la pista de ball. En dues de les columnes el capitell te forma de petits caps amb barrets frigis, al·legòrics de la República.

CAPELLA DE SANT JOAN

És la única resta que es conserva de l`hospital de malats pobres fundat a Martorell per Guilleuma de Castellvell l’ any 1205. El 1313 la capella ja existeix, patint reformes posteriorment als segles XVIII i XIX

La capella estava adossada a l’hospital. Amb l’excepció del vestíbul gòtic, la resta de l’edifici és del segle XIII, d’estil tardoromànic. Té una sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat, coberta amb volta de canó apuntada reforçada per dos arcs torals que la divideixen en tres trams. A l’entrada hi ha un quart tram, amb una arcada gòtica que pot  datar-ne el  1370, segons un document d’aquell any en el qual el vicari general ordena la reedificació del pòrtic.

Al segle XVIII s’hi feren reformes,  amb la construcció d’un cor enlairat i la façana. La porta d’entrada, adovellada i emmarcada amb grossos carreus, té al damunt una fornícula amb la imatge del patró, Sant Joan Baptista, i una rosassa amb una flor de sis pètals. Modernament ha estat decorada amb esgrafiat del Jaume Amat a finals del segle XX.

El presbiteri està presidit per un retaule (tapat en part per la imatge de Sant Joan que hi ha al davant) amb altar. Dues columnes salomòniques amb capitells jònics, decorades amb pàmpols i ocells, emmarquen una pintura sobre fusta de la Mare de Déu de Gràcia amb el nen (segle XVI), donació de Montserrat Ros (1987).

A l’any 2011, la Cofradia de la Virgen de Tíscar de la localitat de Quesada (Jaen) va fer entrega d’una reproducció de la verge que ha quedat instal·lada a la capella.

TORRE DE LES HORES

Aquesta es la casa d’estiueig del filòsof i escriptor Francesc Pujols i Morgades. Va ser construïda pel seu pare, l’ Isidre Pujols entre 1888 i 1890. Es un edifici de planta quadrada amb pis i golfes, rematat per una torreta mirador i envoltat de jardí. A la reixa de l´entrada hi ha forjada “l’escala de la vida” símbol del pensament de Francesc Pujols.

El seu interior, conservat amb excepcional cura pels hereus del pensador, manté l’ambientació i els records del filòsof. Cal destacar el despatx i la biblioteca, que guarda un important volum de documentació i de l’obra de Francesc Pujols, així com un notable conjunt d’aquarel·les, olis, gravats i dibuixos dels seus amics artistes: Dalí, Xavier Nogués, Feliu Elies, Josep Aragay o Ricard Canals entre d’altres.

Des de el 1992 és la seu de la Fundació Francesc Pujols.

FARMÀCIA BUJONS

La farmàcia Bujons, propietat del farmacèutic Josep Antón Bujons i Palau, va obrir les seves portes el 1842 i va estar en funcionament fins el 1957. Tenia l’aspecte de les farmàcies del segle XIX amb totes les parets plenes de pots de vidre amb el nom del productes minerals o vegetals escrits a mà i arrenglerats en les prestatgeries de fusta, així com també pots de ceràmica estil imperi blanc i en forma de copa o cilíndrics.

El ‘cordalier’ o moble frontal principal tenia al capdamunt la inscripció ‘Pharmacia cum natura, ad salutem conspirans’. El taulell d’estil modernista era decorat grans ovals amb decoració floral al interior.

Conservava també els estris del laboratori que estava situat a la rebotiga (morters, balances,receptaris) així com una important biblioteca amb un fons de més de 2000 llibres de farmacia i medicina. L’any 1989 el Centre d’Estudis Martorellencs va promoure la restauració de la Farmàcia, i posteriorment es va tornar a obrir al públic com a equipament cultural.

REFUGI ANTIAERI

El refugi antiaeri de la Pl. de la Vila va ser un dels construïts en el marc de la Guerra Civil. Fou localitzat el 1990, a conseqüència de les obres de pavimentació de la plaça i donat el seu bon estat de conservació, l’ajuntament va decidir habilitar l’accés per a la visita.

Actualment s’hi conserven uns 35 metres de llargada. Fa 1,20 metres d’amplada i entre 1,80 i 2 metres d’alçada per la part central, es troba a una profunditat màxima d’uns 8 metres i s’hi accedeix per 27 graons. Està excavat a l’argila, les seves parets es troben recobertes de maons relligats amb petites dosis de ciment, la coberta és de volta de canó i el sòl de terra endurida.

PREMI VILA DE MARTORELL

El certamen va néixer amb motiu de la Fira de Primavera de l’any 1976, amb la participació de la figura de Josep Carol, un dels literats més importants del panorama literari de l’època. Va néixer amb el nom Dia de la poesia en què es premiava el millor llibre de poesia catalana, poesia castellana i un apartat de premis locals. Posteriorment, se l’anomenà Dia de les Lletres i, finalment, Premi Vila de Martorell.

Una part molt important de l’èxit del concurs va ser gràcies a la categoria del jurat format des d’un principi per noms destacats dins el món de les lletres i de la cultura catalana i castellana, entre els més destacats: Josep Gomis, Josep Buxó, Josep Cruset, Joan Perucho, José Jurado Morales, Llorenç Gomis, Antoni Comas, Josep Romeu, Josep Corredor-Mateos i, sobretot, per l’interès i aportació personal de l’escriptor martorellenc Josep Carol.

Al llarg de la seva història els diferents consistoris han donar suport al Premi afegint ampliacions i novetats especialment de cara als autors locals. Va ser l’any 1986 en què es va publicar, en dos volums, els guanyadors dels primers 10 anys de poesia catalana i castellana. A partir de l’any 1987 es publicà de manera separada el premi de poesia catalana i castellana.

Avui dia el Premi Vila de Martorell ha augmentat el seu ressò no només a Catalunya sinó també a la resta d’Espanya i a l’estranger i especialment dels autors locals.

Durant els anys s’ha anat augmentant l’aportació dels premis, s’ha potenciat la participació de gent jove i s’ha diversificat el jurat, un destinat al concurs de poesia catalana i castellana i l’altre destinat al concurs local i al blog.

FUNDACIÓ FRANCESC PUJOLS

La Fundació Francesc Pujols i Morgades és una entitat privada benèfica i docent. La va fundar Faust Pujols i Alcover el 17 de gener de 1992 amb la voluntat de donar a conèixer l’obra del seu pare, el filòsof Francesc Pujols i Morgades.

L’objecte de la Fundació és promocionar, fomentar, divulgar, prestigiar, protegir i defensar l’obra cultural i filosòfica de Francesc Pujols.

Francesc Pujols i Morgades va néixer a Barcelona l’any 1882, fill d’un procurador barceloní i d’una vilafranquina emparentada amb la família del bisbe Morgades. Va estudiar filosofia pel seu compte. Gràcies a la situació benestant de la família, va poder viure de renda i dedicar-se plenament a les seves aficions i inquietuds intel·lectuals.

La seva obra abasta des de la poesia al teatre i l’assaig filosòfic. L’any 1918 va publicar Concepte general de la Ciència catalana, que és un intent de provar l’existència d’un corrent filosòfic genuïnament català, que arrencava amb Ramon Llull, i va fundar un sistema propi que va anomenar hiparxiologia o pantologia.

Sempre va ser considerat un home d’esperit, humorista, conversador agut i tertulià enginyós.

Va morir el 13 de febrer de 1962 a la Torre de les Hores de Martorell, a què havia anat a viure l’any 1926.