Martorell conserva un ric conjunt d’edificis decorats amb la tècnica de l’esgrafiat, un patrimoni singular que podem conèixer a través de l’itinerari dels esgrafiats del municipi. El més antic data de 1821 i es localitza a la plaça de la Vila, 35; destaca pel seu color blanc sobre gris, a diferència dels tons ocres i vermellosos de la resta.
La majoria dels esgrafiats conservats daten del segle XX, especialment del període de postguerra, i aquesta tècnica decorativa encara es manté viva avui dia. Per aquest motiu, és fàcil trobar noves edificacions que continuen integrant l’esgrafiat a les seves façanes. Tot i que la major concentració es troba al nucli antic, també en podem descobrir pel carrer Montserrat i altres racons de la ciutat.
Aquesta tècnica artística té dos grans referents a Martorell:
Ferran Serra i Jaume Amat. És habitual que a les façanes decorades per ells aparegui el seu nom i la data d’execució de l’obra.
Ferran Serra (Barcelona, 1905 – 1988)
Va treballar a Martorell durant la Guerra Civil. Entre els seus esgrafiats més destacats hi trobem:
• Casa de la Vila (1937)
• Edifici de la Caixa, plaça Portal de l’Anoia (1950)
• Farmàcia Bujons (1954)
• C. Pere Puig, 78 (1942–1945)
• Plaça de la Creu, 6 (1954)
Jaume Amat (Martorell, 1924 – 2003)
Artista polifacètic, també impulsor del Centre d’Estudis Martorellencs. Es va formar i va col·laborar en algunes obres amb Ferran Serra, com la Casa Mestres. Restaurar i crear esgrafiats fou una de les seves grans passions. D’entre les seves obres destaquen:
• La Rectoria
• C. Pau Parés, 5 (1994)
• C. de la Rutlla, 30 (1990)
• Capella de Sant Joan (1992)
Amb l’itinerari dels esgrafiats de Martorell, els visitants poden gaudir d’un recorregut cultural que mostra part de la identitat artística del municipi i el seu patrimoni arquitectònic més singular.
