CORPUS – L’ou com balla

L’ou com balla és una tradició que té lloc a diverses poblacions de Catalunya  el dia del Corpus Christi. Consisteix en col·locar un ou buit sobre el raig d’aigua d’un brollador d’una font, de manera que giravolti sense caure. La font habitualment es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.

La interpretació més comuna és que l’ou representa l’hòstia consagrada i la forma de l’aigua el calze de la sang de Crist, en clara al·lusió a la festa catòlica del Corpus Chirsti. L’origen de la tradició sembla que fou la Catedral de Barcelona. Una de les teories més esteses de l’origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble, i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la Catedral. Segons l’historiador barceloní Ramon Nonat, el ritual es va començar a celebrar el 1440. Hi ha constància que un segle després, al segle XVI  ja es feia cada any a la font del claustre de la Catedral de Barcelona. Se n’encarregaven els escolans, que després d’una llarga processó de quatre o cinc hores es menjaven l’ou, les cireres i la fruita amb què s’havia decorat.

Altres interpretacions apunten a la representació de la plenitud de la primavera, i també hi ha qui considera que va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó. Durant els anys es va anar estenent la creença que si l’ou queia seria un any dolent, però si aguantava durant tota la jornada seria una

Pels voltants del dia del del Corpus Christi, a la font del jardí del Museu de l’Enrajolada podrem gaudir de l’ou com balla.