L’estil modernista a Martorell té un nom propi: Josep Ros i Ros (Martorell, 1885–1951). Es podria considerar l’arquitecte municipal del Baix Llobregat, ja que es va encarregar de diferents obres a tota la comarca, especialment després de la Guerra Civil, per reedificar edificis, majoritàriament de caràcter religiós, com les esglésies de El Papiol i Sant Feliu, que a partir de 2004 va passar a ser catedral.

L’arquitectura de Josep Ros i Ros, tot i l’eclecticisme d’algunes obres inicials, es mou principalment entre el modernisme i el noucentisme. Va trencar amb l’arquitectura tradicional del segle XIX i, sota la influència de Manuel Raspall, va introduir nous corrents estètics a la comarca de Montserrat, encara que amb certa tardança, evolucionant cap a l’adopció de les línies clàssiques del noucentisme.

A Martorell, la seva obra mostra l’ampli ventall de la seva producció: escultura funerària al cementiri municipal, com el sepulcre de la família Bové; magatzems; les cases d’en Parellada; i el cafè i el teatre d’El Progrés. També va col·laborar en la construcció de l’església parroquial de Santa Maria de Martorell, juntament amb Francesc Folguera, que havia estat ajudant de Gaudí a la Sagrada Família.

L’obra més emblemàtica de Josep Ros i Ros a Martorell és la Casa Torre Ros, situada al peu de la Serra de les Torretes, des d’on comença el camí cap al Castell de Rosanes. Tanmateix, la seva creació més coneguda no es troba a Martorell sinó a Sant Sadurní d’Anoia, amb les famoses Caves Freixenet.

Aquest conjunt d’edificis i projectes constitueix la base d’un itinerari modernista que permet descobrir la riquesa arquitectònica i patrimonial de Martorell, així com la influència del modernisme i el noucentisme a la comarca.