Situat a la plana de l’Anoia, trobem els jaciments arqueològics de Santa Margarida, que s’articulen al voltant d’una església romànica de finals del segle XII i d’una masia del segle XVI. Els terrenys que ocupa, juntament amb els de l’antic monestir de Sant Genís de Rocafort, van ser cedits al municipi pel seu propietari, Pau Sendrós, l’any 1967, amb la voluntat que el lloc fos destinat a la recerca arqueològica. Aquesta investigació es va iniciar el 1972 de la mà del Centre d’Estudis Martorellencs. Des de 1981, el projecte d’investigació està integrat en el programa de recerca del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Santa Margarida presenta una extensa i continuada seqüència històrica, encara en procés d’estudi, que va des del segle V fins als nostres dies. Els elements que formen el conjunt són: una església romànica de finals del segle XII, construïda sobre les restes d’una església paleocristiana del segle V; una necròpolis, amb restes que van del segle V al segle XVIII; un conjunt de sitges localitzades a l’interior i exterior de l’església, construïdes a la primera meitat del segle XI; un conjunt d’estructures associades a l’església, amb funcionalitat funerària, religiosa o d’hàbitat; i una masia del segle XVII, construïda sobre una estructura del segle XVI i amb testimonis del segle XIV.

A l’interior de la masia es pot visitar l’exposició monogràfica del jaciment.